martes, 24 de febrero de 2015

Anem al cinema !



Va ser un dia on cap dels dos havíem pensat res en especial per fer. Però de cop i volta vam veure un petit cartell publicitari sobre la pel·lícula Big Hero six, i ens va entrar la cruriositat i cap allà ens vam dirigir. Vaig triar els cinemes Ocine perquè veiès les inmenses pantalles de les que disposen. 

En Seydou mai havia estat el cinema, i cal dir que aquella cara de sopresa era màgica. I ens fan adonar que de vegades tenim tantes coses al nostre avast que se'ens oblida d'apreciar-les tal i com es mereixen.

Aquesta vegada he de demanar disculpes perquè estàvem tant distrets. que no ens vam parar a pensar amb fer-nos una fotografia per tal d'immortalitzar el moment, així que ens haureu de perdonar!! jeje


Una abraçada rossinyoletes i rossinyolets





martes, 3 de febrero de 2015

Visitem Banyoles!

Aquesta vegada vam anar a passar tot el matí a Banyoles!

En Seydou li encanta el futbol, i coincidia que aquell cap de setmana el meu germà petit Sergi jugava un partit de Futbol a Banyoles, que era on en Seydou volia anar per veure el magnífic llac !

Vaig anar a Buscar en Seydou i al comentar-li  que anàvem a veure un partit de futbol es va alegrar molt! Durant el partit ell ho vivia com si ell estigués jugant, em va sorprendre aquest afany esportiu que despertava.

Una vegada acabat el partit vam fer un visita turística per Banyoles fins que vam arribar al preciós llac. Vam estar xerrant i xerrant, li vaig explicar la llegenda del monstre de Banyoles i les mil i una històries que expliquen d’ell.

Vam veure peixos, granotes, ànecs i fins i tot un cigne! Va arribar l’hora de dinar i vam anar tots dos cap a casa, amb l’alegria d’haver visitat per fi el Llac de Banyoles!


Fins la setmana que ve família!

En Seydou a Banyoles!

Anem al mercat!

Aquí estem novament en Seydou i jo!

Aquesta vegada vam decidir anar a visitar el mercat de reciclatge i brocanters situat a Celrà.

Ens vàrem aixecar ben d’hora per a poder veure les millors coses que podíem trobar al mercat. En allà hi podíem trobar des de obres d’arts encara avui desconegudes fins a nines de col·lecció dels anys 60.

Aquest ambient era desconegut per en Seydou, em va sorprendre l’esperit encuriosit que mostrava alhora d’interessar-se per saber que eren aquells objectes. Durant el nostre passeig pel mercat, jo li vaig explicar qui eren els brocanters i a que es dedicaven, d’on treien les coses, quina vida podien arribar a portar...

Cap a les 11:00 h del matí, vam marxar cap a casa i ens vam posar a jugar a jocs de taula amb el meu germà Sergi – 17 anys- , en Seydou i jo.

En Seydou no volia marxar cap a casa, s’ho estava passant Genial i jo amb ell. Va arribar l’hora del dinar i en Seydou i jo vam trucar en Mamadou – pare d’en Seydou- i per comentar-li que en Seydou es quedava a dinar a casa i que arribaríem un pèl més tard – en Mamadou no va posar cap pega- . I així va ser, aquell dia en Seydou i jo vàrem menjar un bon plat d’arròs a la cubana i mentre menjàvem, vam estar parlant de quines coses podíem fer junts!! I ell em va dir              

-  M’agradaria veure el llac de Banyoles!! 

Així que ja us explicarem la nostra aventura per Banyoles!


Fins la pròxima família!

Mercat de brocanters de Celrà

miércoles, 21 de enero de 2015

Anem a jugar Bitlles!

Bona tarda a  totes i a tots!!

Ja portem molts dies junts en Seydou i jo, però m'agradaria fer una repassada de les coses que hem viscut junts!

El primer dia, va ser molt especial. Vaig anar a buscar en Seydou a la porta de casa seva, i la seva cordial família em va fer entrar per presentar-me la seva llar. En aquell moment, amb aquell petit gest em demostraven la gran gatitut que mostraven davant d'aquest preciòs projecte.

Bé doncs, en Seydou els primers dies tal i com deia a la seva carta de presentació mostrava certa timidesa, però mica en mica anavem trencar el gel.

Els dos primers dies tant jo com en Seydou, vam fer una visita turistica pels nostres barris. Ell em va ensenyar on juga amb el seus amics, i jo li vaig presentar les zones del meu barri i la universitat.

En Seydou i jo ràpid vam fer bons lligams.  El tercer dia, vam decidir anar a jugar a la "Bolera" que es troba a prop de l'espai Gironés. Ens vam fer un parell de fotografies, però malaugradament van desaparèixer del meu mòbil, però he pogut recuperar una d'aquell dia.

Aquest dia va resultar una experiència única, tan per mi com per ell. La cara de felicitat que presentava en Seydou era màgica, era la primera vegada que trepitjava una bolera!!! Aquest fet em va fer refleionar moltíssim. Bé doncs no m'allargo més, aquí us deixo una foto meva i d'ell fent el ganàpia.

Una abraçada a tots!!